jueves, 27 de junio de 2013

Año 1668: Un censal de 4.000 libras para continuar la repoblación de Benidorm (1ª parte)



Francisco Amillo


En mi libro "Historia de Benidorm..." aludo muchas veces a un expediente conservado en el Archivo del Reino de Valencia sobre un censal del año 1668 para introducir mejoras en las infraestructuras del recién creado municipio de Benidorm. Pensaba incluirlo en un apéndice documental, pero eso incrementaba de forma notable el número de páginas y por tanto el coste de la edición. 
Ahora, aprovechando que con Blogger el número de páginas no es ningún obstáculo, puedo publicarlo sin problemas y, dada su longitud, lo haré en varias partes. 
A pesar de su extensión y de sus numerosas repeticiones, se trata de una fuente de información que contiene aportaciones valiosas para la historia de este período del siglo XVII. Su conocimiento resulta muy útil para todos los que quieran conocer el pasado de la actual ciudad turística.




Con la creación del Riego Mayor del Alfaz y la Carta Puebla de Benidorm, todo ello en abril de 1666, Beatriu Fajardo de Mendoza continuaba con el proyecto de su difunto marido. Quería incrementar la población de sus señoríos valencianos para que, con los impuestos de todo tipo que pagarían los nuevos vasallos, pudiese compensar los gastos tenidos hasta entonces y aumentasen sus rentas señoriales.

En la construcción de los 15 km de la acequia y de un molino harinero, la señora de Polop y Benidorm había gastado 6.000 libras. La inversión había sido un éxito porque de los pueblos vecinos acudieron muchos campesinos que recibieron tierras de regadío. Pero este éxito obligaba a nuevas inversiones para atender a las necesidades que conllevaba este incremento de población.

Ante la falta de liquidez Beatriu Fajardo recurrió al crédito. Una medida muy usual y sencilla hoy día. Pero en el siglo XVII la situación era distinta. No existían bancos y el dinero lo prestaban particulares o colectividades: burgueses enriquecidos, terratenientes acomodados, órdenes religiosas, cabildos eclesiásticos, etc. 
El préstamo se denominaba censal. Se pactaba ante notario la cantidad prestada y el pago de intereses, que en la época que estamos comentando se denominaban “pensión” y eran del 5 %. Normalmente se pagaban las anualidades en dos veces, casi siempre en las festividades de San Juan y Navidad, aunque se podían pactar otras fechas. 
Desde el siglo XVI había surgido, dentro de la clase media, un grupo social de rentistas que vivían de los intereses de los censales. Teniendo en cuenta la mentalidad hispánica de  la "deshonra legal del trabajo", vivir de rentas era más prestigioso que vivir del trabajo propio. 

En los censales sólo se pagaban intereses y no había amortización del capital, que se hacía cuando se recuperaba la liquidez. Por eso los censales duraban muchos años, pudiendo pasar de padres a hijos. Para los prestatarios se convertía en una renta vitalicia y para los receptores en una carga de por vida. 
Un ejemplo de la “longevidad” de estos censales lo tenemos en la propia Beatriu Fajardo que el 18 de junio de 1663 reclamaba al cabildo de San Nicolás de Alicante 27 libras, 3 sueldos y 1 dinero que le debían como consecuencia de un antiguo censal hecho por Mahomet Benimat, representante de la morería de Polop en fecha no especificada. Tras la expulsión de los moriscos en 1609 los censales pasaron a los señores de moriscos y Beatriu Fajardo lo heredó junto al señorío de Polop. La reclamación se encuentra en el ARV. Real Audiencia, Procesos, part 1ª, letra S, núm.  4085:  “Nos es estada mostrada una carta y publica executoria […] conts que Mahomet Benimat sindich de dita Baronia [de Polop] vene i carrega a Gerony St. Angel mil huitanta sous tres diners censals pagadors en vint y dos de maig y nohembre migerament [...] esta afermat per lo dit requeriment serli degudes vint i set lliures tres sous un diners de la paga de maig propassat requerintnos, etc.

Por tanto un censal era una especie de préstamo hipotecario. En el caso del que estamos comentando para la construcción de la Séquia Mare, su garantía fueron casas, tierras y otras posesiones: “bens de dita donya Beatris, casses, heretats, vinyes, fils de aigues, molins, forns, olivars, i altres qualsevols bens.”  Como veremos más adelante también sus vasallos quedaban obligados por el censal: Jerónimo Cabot, en nombre de las autoridades municipales y los vasallos, así lo aceptó.

En el caso de la aristocracia hacía falta, además, permiso de la Corona a través de la Real Audiencia de Valencia. Era una medida para proteger sus intereses ya que, en caso de impago de la “pensión”, el acreedor se quedaba con los bienes puestos en garantía. En épocas anteriores muchos campesinos se habían quedado sin tierras y casa por no poder pagar los intereses anuales.

Para que no le ocurriera eso a la nobleza había un control de su endeudamiento. Esta protección al estamento privilegiado era una práctica habitual de la monarquía y quedó clara durante la expulsión de los moriscos o con el pago de pensiones vitalicias por parte del rey a algunos nobles excesivamente endeudados. Este fue el caso, por ejemplo, del marqués de Guadalest que, según indicó Ciscar Pallarés, recibió una pensión anual de 1.500 libras para hacer frente a sus deudas.

La Real Audiencia, que autorizaba el censal y controlaba en qué se gastaba, era en el siglo XVII el supremo organismo judicial del reino y a la vez actuaba como un Consejo del virrey. Presidida por un canciller, tenía un encargado de la tesorería y un grupo de “doctors del Reial Consell” que se encargaban de las dos salas de asuntos civiles y de la única sala de lo criminal. La pequeña nobleza valenciana, “els cavallers”, integrada por unas 500 familias, se lanzó a ocupar estos cargos dada la crisis económica de la época y la insuficiencia de las rentas señoriales.

Esta intervención de la Real Audiencia de Valencia complicaba y alargaba los trámites de autorización del préstamo hasta límites que hoy consideramos inverosímiles. En el caso que estamos analizando se iniciaron el 17 de febrero de 1668 y finalizaron el 13 de agosto de 1669. Es decir, se empleó año y medio para estudiar el caso, autorizar que dos particulares prestaran 2.000 libras cada uno a Beatriu Fajardo y controlar en qué se habían gastado, porque las cantidades deberían emplearse sólo en la finalidad autorizada.

Finalmente, tras los 18 meses de estudio, los funcionarios de la Real Audiencia dieron el caso por concluido. Encuadernaron las 46 páginas que incluían los 19 documentos (peticiones, declaraciones de testigos, actas notariales, decretos, etc.) que se habían generado en el proceso. Añadieron una portada en la que pusieron una cruz, algo muy usual en la época, y el título del expediente: “Decret de les Baronies de Polop i Benidorm”. 

Este expediente lo puedes encontrar en el Archivo del Reino de Valencia, Procesos, parte III, n. 3499. 
Los documentos que contiene  son:


  • Portada.
  • 17-2-1668. Pere Joan Ferrer, notario y procurador de Beatriu Fajardo, solicita permiso para cargar los señoríos de Polop y Benidorm con un censal de 4.000 libras.
  • Declaraciones de expertos que acreditan la necesidad las obras para las que se solicita el censal:

      a) 17-2-1668: Declaración de Diego Palacios.
      b) 17-2-1668: Declaración de Diego Morales.
      c) 17-2-1668: Declaración de Blai Ribera.
      d) 18-2-1668: Declaración de Pere Belenguer
      e) 13-4-1668: Declaración de Jeroni Cabot.
       f) 13-4-1668: Declaración de Damià Palacios
      g) 13-4-1668: Declaración de Jaume Orts

  • 9-4-1668:  Joan Baptista Segarra, procurador de Beatriu Fajardo, solicita a la Real Audiencia que se nombre otro oidor de la causa por enfermedad de Antonio de Calatayud.
  • 26-9-1668: El lugarteniente y Capitán General de Valencia, Vespasiano Manríquez Gonzaga, autoriza a Beatriu Fajardo a cargar sus señoríos con un censal de 4.000 libras.
  • 23-11-1668: José Domingo, procurador de Jacinto Forner, señor de Benasau y de Finestrat, expone que ha ingresado en la Taula de Canvis de Valencia 2.000 libras para Beatriu Fajardo a cambio de un interés anual de 2.000 sueldos.
  • 28-11-1668: Copia notarial de la partida del Libro de la Taula de Canvis donde consta que Jacinto Forner ha ingresado 2.000 libras.
  • 16-1-1669: Pere Joan Ferrer solicita que se nombren expertos que valoren las obras hechas en Polop y Benidorm para poder hacer efectivas las 2.000 libras del censal depositadas a nombre de Beatriu Fajardo en la Taula de Canvis.
  • 16-1-1669. El virrey Vespasiano Manríquez Gonzaga, conde de Paredes, ordena al justicia de Villajoyosa que nombre expertos para valorar las obras. 
  • 24-1-1669: José Llorca, justicia de Villajoyosa, nombra expertos para valorar las obras en Polop y Benidorm y hacer una relación.
  • 26-1-1669. Informes de Francisco Bastida, albañil, y Estaci Valenzuela, carpintero, sobre el valor de las obras 
  • 8-2-1669   Pere Joan Ferrer solicita a la Real Audiencia que autorice a la Taula de Canvis el pago de las 2.000 libras del censal firmado entre Beatriu Fajardo y Jacinto Forner.
  • 11-5-1669. José Domingo, notario y procurador del matrimonio Picó-Campos, firma en su nombre un censal de 2.000 libras con Beatriu Fajardo.
  • 8-5-1669. Copia notarial de la partida del libro de la Taula de Canvis donde consta el ingreso, a favor de Beatriu Fajardo, de 2.000 libras pagadas por el matrimonio Picó-Campos.
  •  23-5-1669.  Pere Joan Ferrer pide permiso para retirar de la Taula de Canvis 791 libras y 10 sueldos a cuenta de las 2.000 libras.
  • 3-8-1669. Pere Joan Ferrer solicita a la Real Audiencia que se nombren expertos que certifiquen el final de las reparaciones de la acequia.
  • 3-8-1669. El virrey Vespasiano Manrique Gonzaga ordena al justicia de Villajoyosa que nombre expertos que certifiquen la finalización de la acequia y su coste.
  • 7-8-1669. El justicia de Villajoyosa nombra a Bautista Rovira y a Francisco Miralles expertos encargados de valorar las obras realizadas en Polop y Benidorm.
  • 9-8-1669. Informe de Bautista Rovira y Francisco Miralles sobre la finalización de la acequia y su valor de 1.580 libras
  • 13-8-1669. Pere Joan Ferrer pide que se le autorice a retirar de la Taula de Canvis, en nombre de Beatriu Fajardo, la cantidad de 1.208 libras y 10 sueldos que quedaban de los  censales.



A través de esta relación hemos podido comprobar que el proceso se inició el 17 de febrero de 1668 cuando Pere Joan Ferrer, notario y procurador de Beatriu Fajardo, solicitaba permiso a la Real audiencia para cargar los señoríos de Polop y Benidorm con un censal de 4.000 libras.
Según indicaba, en 1666 habían concluido las obras de la acequia del Riego Mayor del Alfaz que llevaba el agua de una fuente de Polop hasta Benidorm. Su objetivo era poner en regadío unas tierras hasta entonces de secano. También se había construido un molino harinero, aunque no se dice dónde.

Estas infraestructuras habían demostrado ser rentables ya que el molino se arrendaba en más de 300 libras. Las otras regalías (tienda, hostal, almazara, horno, etc.), más los derechos de las tierras de regadío, suponían ingresos aún mayores. Por eso confiaba en que se podrían arrendar las rentas de los señoríos en unas 2.000 libras anuales, teniendo en cuenta que antes de construirse la acequia se arrendaban en 1.000.
Y es que los nuevos señoríos se iban repoblando. Así, en estos dos años, se habían construido 15 casas nuevas en Benidorm y 25 en La Nucia, que se añadían a las antiguas.
Pero habían surgido nuevas necesidades:
- La acequia del Riego Mayor del Alfaz, con una longitud de legua y media (15 km) necesitaba mejoras. El cauce era en gran parte de tierra y en más de la mitad de su trazado había filtraciones de agua y se perdía caudal de riego. Por eso convenía hacer el cauce de piedra trabada con mortero de cal o “calicanto”, según se denominaba en la época.
- Otro molino harinero a causa del aumento de población de Benidorm. En este sí que se indica su ubicación: en el barranco de Polop, que dista de Polop medio cuarto de legua (750 metros).
- Un horno de pan y un hostal para Benidorm y otro tanto para La Nucia.
- Reparar la muralla de Benidorm que estaba parcialmente destruida con lo que la villa quedaba desprotegida de los ataques de corsarios musulmanes. 
- Era preciso hacer dos puentes para salvar los dos fosos de las defensas de Benidorm, el de la entrada a la villa y el de entrada al recinto militar.

Por tanto, el procurador solicitaba a la Real Audiencia, en nombre de Beatriu Fajardo, que se iniciasen los trámites para autorizar un censal de 4.000 libras con destino a las obras indicadas. 

Siguiendo el procedimiento de la época lo primero que solicitó fue que se recibiera información de testigos para verificar la veracidad de todo lo anteriormente expuesto y que las obras citadas resultarían beneficiosas para la señora y sus vasallos. 
Indicaba que con esas mejoras, en un futuro próximo, las rentas del señorío se podrían arrendar en 3.000 libras anuales o incluso más. 


Tras la recepción de este escrito de súplica, ese mismo día 17 de febrero se inició la declaración de los testigos seleccionados. Se trasladaron hasta Valencia y fue Francisco Costa, notario de la Real Audiencia, el que les tomó declaración.

El primero en declarar fue Diego Palacios, labrador de 38 años residente en la ciudad de Murcia. Dijo que tenía hermanos y familiares en Polop y Benidorm por lo que acostumbraba a ir a esos lugares desde antes de que se hiciese el Riego Mayor del Alfaz. Por eso podía afirmar que todo lo contenido en la súplica de Pere Joan Ferrer era correcto y que las obras indicadas serían muy convenientes. Él había visto que aquellas tierras eran antes estériles y la gente pobre. Pero gracias a la nueva acequia habían aumentado los habitantes de las baronías y la tierra rendía más. Y aún sería más rentable en el futuro, cuando, al trabajarla, mejorase la calidad de la tierra y los árboles plantados empezasen a dar frutos.

El segundo testigo fue Diego Morales, de 45 años, alcaide de la prisión de Alicante. Declaraba que desde hacía algunos años iba a menudo a los señoríos de Polop y Benidorm, que había visto la acequia y el molino y que pensaba que habían costado más de las 6.000 libras indicadas en la súplica. Había visto el aumento de población, por lo que pensaba que las obras citadas eran de gran necesidad para los señoríos.

El tercer testigo fue Blas Ribera. A diferencia de los anteriores, que firmaron su declaración, Blas era analfabeto y firmó con una cruz. Era sastre de profesión, tenía 25 años y vivía en Murcia. 
Declaraba que había visto la acequia que nacía en la Font del Salt y acababa en la partida del Alfaz. Como los anteriores, corrobora la veracidad de la súplica de Pere Joan Ferrer.

El cuarto testigo, Pedro Belenguer, prestó testimonio al día siguiente. Declaraba que tenía 50 años y que vivía en Valencia y que conocía muy bien los señoríos de Polop y Benidorm por haber sido su administrador general durante muchos años. Había vivido con su familia en la villa de Polop, en una casa de su propiedad que aún conservaba. Estaba de acuerdo con todo lo indicado por Pere Joan Ferrer. Añadía que él recomendó que se hiciese la acequia y ayudó en su ejecución. Su coste era alto, sobre todo a causa de las numerosas galerías que fue preciso excavar. Pero los beneficios que se podían obtener justificaban la inversión. Y así había sucedido: el último arrendamiento de las rentas señoriales, antes de la creación del Riego Mayor del Alfaz, se hizo por 800 libras anuales pero en ese momento se estaban arrendando por 1.300. 

El siguiente testigo fue el albañil de Polop Jerónimo Cabot que declaraba casi dos meses más tarde, el 13 de abril. 
El retraso lo había motivado la enfermedad de Antonio de Calatayud, el oidor que hasta entonces había desempeñado ese cargo. Así se indicaba en un escrito de súplica de Joan Baptista Segarra, procurador de Beatriu Fajardo. Por eso solicitó a la Real Audiencia que se nombrara otro oidor de la causa. 
El escrito llevaba fecha del 9 de abril de 1668 y cuatro días más tarde se reanudó la declaración de los testigos con el albañil Jerónimo Cabot. 
Decía que residía en la villa de Polop desde hacía más de cuarenta años. Había trabajado en la acequia y molino por lo que sabía que valía más de 8.000 libras. Los vecinos habían trabajado gratis muchas veces y por eso su precio bajó a 6.000. Estaba de acuerdo en la necesidad de todas las obras pero pensaba que harían falta 6.000 libras, no las 4.000 que se solicitaban. Respecto a los beneficios de los señoríos, éstos se arrendaban antes en 800 o 900 libras anuales pero en ese año los arrendadores habían pagado 1.300 libras. A ellas se debían añadir las 300 libras por el derecho de riego que los vasallos pagaban cada año a la señora. Se pagaba de acuerdo con el número de horas de agua a las que se tenía derecho.

En ese mismo día declaraba Damián Palacios, albañil de Callosa d’En Sarrià, de 47 años de edad. También él había trabajado en el nuevo molino y en la acequia del Riego Mayor del Alfaz y afirmaba que las obras valían 9.000 libras. Como Jerónimo Cabot, atribuía esta diferencia a que los vecinos trabajaron gratis. No se dice que fuera un trabajo obligado: “Sus vasallos de dicha baronía se han animado a ayudarle gratis [a Beatriz Fajardo] en dicha acequia y molino al ver el gran beneficio que esperaban si se hacía dicha obra.” Pero tampoco se puede descartar esa posibilidad de un trabajo forzado o “prestación” según el léxico de la época. Según se comprueba en la reunión celebrada en Polop el 1 de abril de 1666, el entusiasmo no era tan grande como estos testigos indicaban.
La acequia necesitaba que se sustituyera el cauce de tierra por otro de calicanto y que se revocara con mortero de cal para evitar las filtraciones. Éstas, además de pérdida de agua, implicaban el arrastre de tierra bajo el cauce, el cual acababa por agrietarse y romperse. Este fue un eterno problema de la acequia y no se resolvió hasta que en la década de 1940 se hizo el cauce de hormigón. 

Finalmente, ese mismo día 13 de abril se produjo la declaración del último testigo: Jaime Orts, un agricultor de 50 años, natural de Polop y con residencia en esa villa. Era analfabeto y firmó con una cruz. Indicaba que trabajó como encargado de las obras de la acequia y molino, unas veces cobrando y otras gratis “como los demás vecinos”. El molino costó 1.800 libras sin contar los jornales gratis. También él estaba de acuerdo en la necesidad de las obras propuestas por Pere Joan Ferrer y en su costo.

Cinco meses después de la última declaración, el 26 de septiembre de 1668, el Lloctinent (lugarteniente) y Capitán General del Reino de Valencia, Vespasiano Manríquez Gonzaga, aprobó el censal. Previo pago de 18 sueldos, emitió un decreto que autorizaba a Beatriu Fajardo a cargar sus señoríos con uno o varios censales que no sobrepasasen la cantidad de 4.000 libras. Se indicaba también que el dinero entregado por los prestatarios se depositaría en la Taula de Canvis de la ciudad de Valencia. De allí debería retirarlo Beatriu Fajardo y sólo podría gastarlo para los fines contenidos en la solicitud.

Pero no acaba aquí esta historia del censal. Hasta septiembre del año siguiente no se cerró y eso lo veremos en otra entrada de este blog.

A continuación transcribo los cuatro primeros documentos del “Decret de les Baronies de Polop i Benidorm”. He respetado la ortografía original. Todos están en valenciano excepto el decreto del virrey que está en latín y por eso incluyo el texto castellano de una traducción realizada por el profesor Benjamín Monerris.

El signo / indica final de línea y el signo // indica final de página. Este segundo signo va acompañado del número de página. 




17-2-1668. Pere Joan Ferrer, notario y procurador de Beatriu Fajardo, solicita permiso para cargar los señoríos de Polop y Benidorm con un censal de 4.000 libras.


//1   (Cruz)  Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor. 
Die xviI februarii MDCLxviii / Petrus Joannes Ferrer, notarius procurator etc. 
(Firma) Costa not. 

Pere Joan Ferrer notari procurador de donya Beatriu / Faxardo i de Mendosa, Senyora de les Baronies de Polop Benidorm Girles i la Nunsia / suplicant diu com millor pot que en anys propa/sats se hague una cequia fentla nova i con/duint la aigua de una font per a poder / regar gran part del terme seca de dites / baronies i es feu aixi mateix un moli fariner / ab lo qual senli la prinsipal del suplicant i sos / vasalls grandisima utilitat perque tan so/lament lo moli se arrenda en pus de 300 lliures / i les regalies importen molt mes  tocant a les / terres que es poden regar i es confia que per / temps se arrendaran en pus de 2.000 lliures sent / així que ordinariament se arrendaven / en menys de 1.000 lliures. I los dits llocs se han / poblat i es van poblant  molt mes de cada / dia pèrque en Benidorm i a al present / pus de 15 casses que se han fabricat apres / de haverse fet dit rech, i en la Nunsia se han / fabricat 25 cases a mes de les antigues  //1v ab que va tot de gran augment. I se han / gastat en lo desus dit pus de 6.000 lliures i al / present per a que tinga tota perfecsio la dita / nova cequia que te dos llegues i micha / de llargaria nessessita que la mitat desta / es rebose i es repare de calicanto perque / la experiencia ha mostrat que es va sumint / la aigua. Se ha de fer tambe altre moli / junt lo barranc que dista de Polop mig / quart de llegua el qual tambe es molt util / per haverse augmentat la poblasio / de Benidorm. Se ha de fer tambe un forn / en aquell lo que tambe es presis i nessessa/ri. I aixi mateix part de la muralla de / dit lloch de Benidorm esta derruhida / i ubert aquell. I estant com esta en la mari/na i sent fortalea es presis lo renovarse / i repararse dites muralles i fer de nou lo / que de tot punt esta derruhit. Hoc i encara se / han de fer dos ponts per a defensa de la / fortalea que estan sobre els fosos totalment / derruits. I en Benidorm i la Nunsia se han / de fer un forn i un hostal; de tot lo qual / se ha de seguir gran utilidad aixi a la principal / del suplicant com als sucsesors en lo / vincle de dits bens. Per tant suplica li / sia manada rebre una sumaria infor//2 macio de testimonis a efecte de [verifi]car i provar tot lo desus dit i que lo ferse i fabri/carse tot lo que se ha referit es precis / i nessessari i molt utilos aixi per al be public / com també per al senyor i senyors que seran / de dits llochs i Baronies perque les rega/lies i fruits no arrendantse com no se arren/daven mes que en menys de 1.000 lliures fentse / tot lo desus dit valdran no tan solament / 2.000 lliures pero encara 3.000 lliures i mes de / renda cascun any. I que lo menys / que ha menester i es presis per a ferse dites / obres i reparos que supra se han referit / son pus de 4.000 lliures i que constant de / predicti vel de nessessariis suplica sia per / Vostra Excel·lència  i Reial Consell donada facultat i permis / per a que puixa la prinsipal del suplicant / en nom de posehedora de dita baronia / i llochs juntament ab estos carregarse / a censal la damunt dita cantitat de / 4.000 lliures per a els dits efectes fermar, hu, / o, mes carregaments de censal en favor de / la persona o persones que donaran / lo diner ab les consignacio, o, consigna/cions i ab totes les clausules ordinaries / en poder de qualsevol notari, o, notaris, i / que queden obligats los sucsesors en dits llochs //2v en los dits contractes de censal, o, censals i / consignacions no obstant qualsevol vincle / ,o, vincles, interposant circa praedicta lo / decret iudicial de Vostra Excel·lència i Reial Consell. I que la / present instansia sia manada evocar i co/metre juxta forum cum licet, etc., et licet etc.  (A la dreta) Altissimus, etc.
(Firma) Pere



Declaraciones de expertos que acreditan la necesidad las obras paara las que se solicita el censal:

//3  (Cruz)
Informacio de testimonis rebuda en la / present ciutat de València per mi Francisco Cos-/ta notari hu dels escrivans de la Real Audiència  /civil i escriva del present proces i causa / a instancia de Pere Joan Ferrer notari procurador / de dona Beatriu Faxardo i Mendosa, viuda / senyora de les baronies de Polop Benidorm Chirles i La Nuncia sobre la suplica per aquell en / dit nom en lo dia de hui posada.
Die XVII mensis februarii anno / a Nativitate Domini MDCLXVIII


a) 17-2-1668: Declaración de Diego Palacios.
Diego Palacios labrador habitador de la ciutat de Mur-/cia regne de Castella de edat que dix ser de trenta i / huit anys poch mes ò, menys testimoni produhit / i donat per part e a instancia de Pere Joan Ferrer / notari en nom de procurador de dona Beatriu Faxardo / i Mendosa senyora de les baronies de Polop, Beni-/dorm, Chirles, i La Nuncia sobre la suplica per aquell / en dit nom possada en lo dia de hui, lo qual jura a Nos-/tre Senyor Deu, etc. dir i testificar veritat de lo que / sabra i sera interrogat.
E sent interrogat sobre les coses contengudes en la / dita suplica per dit Pere Joan Ferrer notari en dit nom en / lo dia de hui etc.
I dix que ha ocasio de tenir ell testimoni germans i pa-/rents en los llochs de Polop i Benidorm acostuma molt  //3v de ordinari anar a dits pobles i a dita ocasio te molt / coneguts tots los termens dels dits pobles de Polop, / Benidorm, Chirles, i La Nuncia de cosa de huit / ò, deu anys ha esta part molt abans que es fes i fa-/bricas la cequia mensionada en dita suplica i per / dita raho  sab ell testimoni que tot lo que es diu i / conte en la dita suplica es ver i que te precisa ne-/cessitat de ferse les obres referides en aquella per/que ell testimoni ha vist que en la cequia que / se ha fabricat i conduhit la aigua de la font del Salt / per a la partida del Alfas que te de llarch di-/ta cequia pus de dos llegues i mija, en mes de lle-/gua i micha de aquella a puestos traspela i suma / la aigua ab que precisament es menester rebosarla / de calicanto e o repararla, i a ell testimoni li par que / la cantitat que es diu en dita suplica se ha gastat / de sis milia lliures en fer la desus dita cequia i / moli es estada molt ben menester, hoc i encara li / par se aura gastat mes cantitat i aixi a ell testimo-/ni te per molt util i profitos així a la Senyora que / hui es de dites baronies com als succesors en aque-/lles, vehins  i terratinents de dites baronies se fa-/sa tot lo en dita suplica contengut per a lo qual / li par a ell testimoni que la cantitat de quatre / milia lliures que es diu en dita suplica sera molt / ben menester i encara mes a parer dell tes-//4 timoni per a les desus dites obres i reparar la forta-/lea de Benidorm, de lo que com te dit desus ell / dit testimoni li par sera de grandissim util / per les rahons que es ponderen en dita suplica / tot lo qual dix saber ell testimoni per aver / estat com te dit molt de ordinari en dites ba-/ronies i aver vist aquelles molt esterils i / la gent pobre habans que es fabricas la dita cequia / i despres que es fabrica la dita cequia / i se ha conduhit la aigua se han aumentat / dites baronies aixi en cases pues se han fabri-/cat les contengudes en dita suplica com en los / fruits i de cada dia a parer de ell testimoni / en lo que i ha fins hui fet i lo que es fara aca-/banse de perfisionar se aniran aumentant molt / mes les dites baronies perque la terra quant / mes avant se anira endolcint i crexent los arbres / que fins hui se han plantat que encara no es-/tan criats  e aço es etc.
Generaliter autem, etc., et ad omnia dixit non / fuit sibi lectum, etc.
(Firma:) Diego Palazios


b) 17-2-1668: Declaración de Diego Morales.
Dicto Die.
Diego Morales alcait de les presons de la ciutat de //4v Alacant habitador de aquella, de edat que dix ser de / quaranta i cinch anys poch mes o menys testimoni / produhit i donat per part e a instancia de Pere / Joan Ferrer notari procurador de dona Breatriu Faxardo / i Mendosa Senyora de les baronies de Polop, Be-/nidorm, Chirles, i La Nuncia sobre les coses / contengudes en la suplica per aquell en dit nom / en lo dia de hui posada, lo qual jura a Nostre / Senyor Deu etc. dir i testificar veritat de lo que / sabra i sera interrogat.
E sent interrogat sobre les coses contengudes / en dita suplica etc.
E dix que ell testimoni te vista la cequia mensiona-/da en dita suplica i moli i tambe los pobles de Be-/nidorm i la Nuncia Polop i Chirles i ha vist / les cases mensionades en dita suplica augmen-/tades eo que se han fabricat de nou en los pobles / de Benidorm i la Nuncia i en dit / lloch de Benidorm i ha grandissima nece-/ssitat de que es repare aquell per ser fortalea / i tenir necessitat de totes les obres mensiona-/des en dita suplica i també de fer lo forn i hostal / en lo dit lloc de Benidorm i també en lo de La / Nuncia i ferse altre moli ademes del que i ha / fet perque la poblasio se ha augmentat i de cada //5 dia es va augmentat despres que se ha fabricat / la cequia nova, i no i ha prou ab lo dit moli / que se ha fet nou, i la dita cequia te tambe pre-/cissa nesesitat de repararse de calicanto per/que la aigua trespela dita cequia per mes de / la mitat de aquella i es pert la aigua i fa / mal a les terres ademes de fer falta en la ce-/quia, i a parer de ell testimoni segons la obra i / fabrica tan gran de dita cequia que te pus de / dos llegues i mija de llargaria i les penyes / que se han romput en molts puestos per a / donar pas a daquella i la fabrica tambe de / dit moli li pareix que se auran gastat molt / mes cantitat que les sis milia lliures que es / diu en dita suplica. I aixi mateix li par a ell / testimoni que per acabar de perficionar / la dita cequia i fer altre moli forns, hostals, / i preparar les muralles i fortalea seran / molt ben menester les quatre milia lliures / mensionades en dita suplica i encara molt / mes. I aixi mateix de ferse tot lo contengut / en dita suplica te per molt util i de grandissim / benefici aixi al senyor de dites baronies com / als succesors en aquelles terratinents i pobla-/dors. Perque la experiencia ha mostrat i mostra / que desde que se ha fabricat la dita cequia se han //5v augmentat los pobles en les cases desus dites / novament fabricades i tambe en los fruits / de les moltes terres que al present se re-/guen de la dita cequia en la partida del / Alfas que avans heren secans i no es cullia / res, i es confia que per avant se haniran aug-/mentant molt mes los pobladors i fruits / i valdran te per cert ell testimoni la can-/titat que es diu en dita suplica  de arrenda-/ment los drets dominicals, al que lo util / que es seguira lo te per molt cert ell testi-/moni. Tot lo qual dix saber a ocasio de anar / molt ordinari de alguns anys ha esta part / a les dites baronies i haver vist lo que / es narra en dita suplica. E aço es etc. 
Generaliter autem etc., et ad omnia dixit non / fuit sibi lectum, etc. 
(Firma:) Diego Morales


c) 17-2-1668: Declaración de Blas Ribera.
Dicto Die.
Blai Ribera sastre habitador de la ciutat de Mursia / regne de Castella de edat que dix ser / de vint i cinch anys. Testimoni produhit i do-/nat per part e ad instancia de Pere Joan Ferrer / notari procurador de dona Beatriu Faxardo i Mendosa  //6 senyora de les baronies de Polop, Benidorm, / Chirles i La Nuncia sobre les coses con-/tengudes en la suplica per aquell en dit nom / en lo dia de hui posada, lo qual jura a / Nostre Senyor Deu etc. dir i testificar veri-/tat de lo que sabra i sera interrogat.
Fonch interrogat sobre les coses contengu-/des en dita suplica etc.
E dix que ell testimoni ha vist tota la cequia / fabricada en la partida del Alfas que pren / la aigua de la font del Salt mensiona-/da en dita suplica i tambe lo moli que no-/vament se ha fet, en la qual cequia ha vist / ell testimoni te necessitat precisa de repa-/rarse en mes de la mitat de dita cequia / en puestos de calicanto perque esta trespe-/lant la aigua travesant los caixers i anant/se a perdre. I també ha vist ell testimoni / que en lo lloch de Benidorm i ha necessi-/tat presissa de repararse tot lo que se diu / en dita  suplica per estar molt derruhit i / asolats los ponts que estan sobre el foso i / molta part de les muralles i ubert lo / poble sent com es fortalea pareix se ha de / acudir al reparo, i també de ferse en dit lloch / de Benidorm forn i hostal i lo mateix se deu //6v fer i te necessitat lo lloch de La Nuncia ço es forn i hostal i de la mateixa ma-/ nera i ha precisa necessitat de ferse al-/tre moli ademes del que se ha fabricat / novament per no haverni prou en aquell / a ocasio de que les dites baronies se van / augmentatnt de cases i nous pobladors / com al present ni i ha fetes noves en los dits / llochs i la Nuncia les que es contenen/ en dita suplica i al present ne estan / obrant mes particulars que an anat alli / a poblar i la senyora de dites baronies los / ha establit terres de les de la dita partida / del Alfas regant de dita nova cequia / i també ne ha establit als vehins de / dites baronies i a tots los demes nous / pobladors i de cada dia li par a ell testi-/moni i te per cert se anira augmentant / la poblacio de dites baronies i no i aura prou / en dit moli que esta fabricat i aixi / pressisament sen aura de menester fer/ne altre. I a parer de ell testimoni enten / que en la fabrica de dita cequia que te de / llargaria pus de dos llegues i mija i moli / que se auran gastat molt be les sis millia / lliures mensionades en dita suplica i aixi //7 mateix li par a ell testimoni que per a ferse / totes les desus dites obres que se han de fer / presisament i es contenen en dita suplica / seran molt ben menester fer les dites quatre / milia lliures que en dita suplica es diu i / encara li par a ell testimoni que no ni / haura prou per lo que ha oit dir a persones / enteses en lo ofisi de obrer de vila i ha / altres que entenen de semblants obres. De / ferse tot lo que en dita suplica es conte ho te / ell testimoni en gran manera utilos / i beneficios aixi a la senyora que hui es / de dites baronies, com als succesors en / aquelles vehins i terratinents de dites / baronies, per veure com veu ell testi-/moni que es van poblant aquelles i de / cada dia se espera se poblaran molt més / i es tendra molt mes augment de fruits / I aixi te per cert ell testimoni que los / drets dominicals de dites baronies per / temps anant com va de augment vindran / a valer de arrendament cascun any / tres milia lliures i encara mes. Tot lo / qual dix saber ell testimoni així per ha-/ver vist la dita cequia i terres que es re-/guen de aquella i casses que se han augmen-//7 r tat i que es van augmentant, com per haverho / oit dir a moltes persones enteses en dites ba-/ronies e aço es etc. 
Generaliter autem etc, et ad omnia dixit non / fuit sibi lectum etc. 
E per no saber escriure segons dix ell dit tes-/timoni feu lo senyal de la creu
(Firma: una cruz)


d) 18-2-1668: Declaración de Pedro Belenguer
Die XVIII mensis februarii anno / a Nativitate Domini MDCLXVIII. 
Pere Belenguer ciutada al present habitador de València / de edat que dix ser de de ciquanta anys poch mes / ò, menys testimoni produhit i donat per / part e a instancia de Pere Joan Ferrer notari / procurador de dona Beatriu Faxardo Mendosa / i de Puchmari viuda senyora de les baronies / de Polop, Benidorm, Chirles, i La Nuncia ço / e sobre les coses contengudes en la suplica per / aquell en dit nom en dia setse dels corre-/nts posada, lo qual jura a nostre Senyor Deu, etc. / dir i testificar veritat de lo que sabra i sera in-/terrogat, etc.
Fonch interrogat sobre les coses contengudes / en dita suplica etc.
E dix que ell testimoni te molt ben entes tot lo / en dita suplica contengut à ocasio de haver tengut //8 molts anys lo govern de dites baronies de Polop, / Benidorm, Chirles, i la Nuncia tenint sa casa / i familia en lo dit lloch de Polop a hon encara / en lo dia de hui la te i per dita raho te molt ben / vista la cequia mensionada en dita suplica, la / qual te pressisa necesitat per a restar en sa per-/fecció deguda de repararse aquella de calican-/to conforme es diu en en dita suplica en mes de la / mitat de dita cequia, perque de altra ma-/nera sen eixiria com al pre[sent] se ix i trespela la / dita cequia molta part del aigua de aquella / perdentse i sorregant los camps. I aixi mateix / i ha tambe pressisa necessitat de ferse altre moli / mes del que se ha fabricat novament / perque augmentant com se ha augmentat / la poblacio de les dites baronies les quals te-/nen lo augment de cases en dita suplica men-/cionades no i ha prou ab lo dit moli novament / fabricat i aixi com te dit desus sen ha de fer al-/tre. I de la mateixa manera i ha pressisa nece-/sitat de repararse los murs del lloch de Beni-/dorm i ferse los ponts que estan sobre els fosos / de dit lloch per estar tot tan derruit com en dita / suplica es diu i te vist ell testimoni. I de la mateixa / manera se han i dehuen fer i ha molta necessitat / de ferse en los dits llochs de la Nuncia i Benidorm //8v forn i hostal, per la desus dita raho de haverse / poblat dits llochs en lo numero de cases en / dita suplica contingut i te vist ell testimoni / i al present se estan obrant i fabricant altres. / Tot lo qual es molt presis i necesari que es fasa / per les rahons en dita suplica ponderades. I te / per molt cert ell testimoni que en la dita ce-/quia que novament se ha fabricat i moli / se han gastat molt be les sis millia lliures en / dita suplica mensionades per ser com es una obra / molt gran la que se ha fet en dita cequia i mo-/li la qual cequia conte mes de de dos llegues / de llargaria i en moltes parts de aquella / se han agut de rompre moltes penyes fent mines / i molts alcavons ocasionant lo gran gasto que / es dexa entendre es fa en semblants obres. I en la / matexa conformitat li par a ell testimoni que / pera acabar de perficionar la dita cequia i fer / lo nou moli i forns i hostal i demes obres que / es diu en dita suplica i te dit ell dit testimoni, que seran / molt ben menester les quatre millia lliures / que es diu en dita suplica i encara mes. I ell tes-/timoni te per molt util i profitos de que es fasa / i se efectue tot lo desus dit, aixi al be publich, com / a la senyora que hui es de dites baronies i suc-/cesors en aquellas. Perque realment se ha vist //9 i es veu lo augment que dites baronies han ten-/gut, despues que se ha fet i fabricat la dita cequia / i conduhit la aigua de la font dita del Salt / per a regar les terres de la partida de Alfas / pues lo ultim arrendament que es feu dels drets / dominicals de dites baronies abans que es fabricas dita cequia fonch per preu de \huit/ cen-/tes lliures cascun any, i al present estan arren-/dats dits drets dominicals per preu cascun any / de mil i trescentes lliures. I te per molt cert / ell testimoni que encara se augmentara / lo dit arrendament per temps en mes de dos-/millia lliures, per ço que los pobladors de cada dia / se aniran augmentant en gran numero, i les / terres se aniran perficionant truchillantles / per estar encara molta part de les terrres sens / poder regar per no estar encara apanyades / ab la perfeccio deguda i los arbres no estar en-/cara criats i los molts que encara es planta-/ran que seran de molt gran util i benefici / als dits senyors i be public per lo augment / tan gran que se espera michansant lo favor de / Deu en tot genero de fruits. Tot lo qual dix sa-/ber ell testimoni aixi per lo que te dit desus de / haver tengut molts anys lo govern de dites ba-/ronies i a dita ocasio haverho vist tot, com per //9v tenir experiència de semblants coses i per dita / raho ha procurat ell testimoni a fi tan sola-/ment de augmentar les dites baronies de fo-/mentar que es fes i fabricas la dita cequia e aço / es etc. Generalaiter autem etc. Et ad omnia dixit non / ultimo vero etc. / E dix que qui tinga justicia /  (En el centro) Fuit sibi lectum, etc. / (Firma:) Pere Berenguer


e) 13-4-1668: Declaración de Jerónimo Cabot.
Die XIII mensis aprilis anno / a Nativitate Domini MDCLXVIII
Geroni Cabot obrer de vila habitador en la vila / de Polop de edat que dix ser de cinquanta / quatre anys poch mes o menys testimoni pro-/duhit i donat etc. lo qual jura a nostre Senyor / Deu etc. dir i testificar veritat etc.
Fonch interrogat ell testimoni sobre les co-/ses contengudes en la desus dita suplica etc.
I dix que ha ocasio de haver treballat ell tes-/timoni en algunes ocasions en la cequia i moli / mencionats en la desus dita suplica i per ser vehi / i habitador de la dita vila de Polop de pus de qua-/ranta anys ha esta part te llarga noticia //10 de tot lo en dita suplica mensionat i sab ell testimo-/ni que en la dita cequia i moli que novament / se han fabricat que pren la aigua de la font / del Salt per a la partida del Alfas terme de / Polop i per a els demes pobles de la baronia / que tendra de llarch dos llegues i micha / poc mes o, menys ab les boltes que aque-/lla te se han gastat molt cumplidament / les sis milia lliures que en dita suplica es fa / mensio, i si no fora perque molts vehins / de les baronies en diferents ocasions / han ajudat en molts chornals debades / animantse en gran manera per conexer / lo gran benefici que es seguira de fer i fabri-/car la dita cequia als dits vehins i senyors / que son i seran de dita baronia, haguera / costat pus de huit millia lliures en lo es-/tat que hui es troba la dita cequia i mo-/li que encara no esta ab sa perfeccio degu-/da perque en moltes parts de aquella fal-/ta a fer los caixers de calicanto juntanm(ent) / ab lo sol de la cequia i rebosarlos molt be / de morter per a que estiga asegurada com / conve per a que no trespele la aigua com / al present trespela per moltes parts i sen [va] / la aigua a perdre i ha fer mal sorregant //10v  moltes heretats i ocasionant aiguamolls en / algunes parts lo que precisament necessita / de reparar este dany acabant de perficio-/nar dita cequia en la forma que te dit de-/sus ell testimoni i aixi mateix de ferse al-/tre moli per no ser i prou ab lo que nova-/ment se ha fabricat per haverse augmen-/tat los vehins com en dita suplica es diu i / tambe te precisa necesitat de ferse los forns / i hostals en Benidorm i La Nuncia i / reparar les muralles de Benidorm i fer / de nou los ponts que estan sobre els fosos / per estar com estan totalment derruhits i / asolats per tot lo qual sab molt be / ell testimoni que son molt ben menes-/ter les quatre milia lliures que es diu / en dita suplica. Son menester per a fer / les dites obres hoc i encara seran me-/nester sis milia lliures poch mes o, / menys i aso per la pericia i experien-/cia que ell testimoni te en semblants / i altres gastos de obres per ser com es / obrer de vila. Tot lo qual te ell testimo-/ni per molt util i profitos aixi al senyor / que hui es de dita baronia com als suc-/cesors en aquella i tambe als vasalls per //11 ser conegudament gran lo util que se ha se-/guit en haverse fabricat la dita cequia / i moli i de cada dia se espera major en lo / augment dels fruits de dita baronia / la qual baronia eo los drets dominicals de / aquella lo ultim arrendament que es / feu abans de fabricarse dita cequia se / arrendaren  per  noucentes  lliures i al / present estan arrendats dits drets dominicals / en mil i trescentes lliures ab reserva-/cio en poder de la senyora de dita baronia / de cobrar cascun any de sos vasalls i terrati-/nents trescentes lliures poch mes o, menys / per raho del aigua de dita cequia i te per / sert el testimoni que per temps se arren-/daran dits drets dominicals en la cantitat / que es diu en dita suplica per lo augment / que de cada dia es veu va dita baronia / aixi en les terres i fruits com en les cases / que es van fent. Tot lo qual dix saber ell / testimoni per haverho vist a ocasio de ser / vehi i habitador com te dit desus de Polop / de pus de quaranta anys ha esta part / i tenir llarga noticia de tot lo desus dit / e aço es etc. 
Generaliter autem, etc. et ad omnia dixit non //11v fuit sibi lectum, etc.
(Firma: Jeroni Cabot)


f) 13-4-1668: Declaración de Damià Palacios
Dicto Die
Damia Palacios obrer de vila habitador de la / vila de Callosa de Ensarria de edat que / dix ser de quaranta i set anys poch mes / o, menys testimoni produhit i donat etc./ lo qual jura a nostre Senyor Deu etc. dir i / testificar veritat, etc.
Fonch interrogat sobre les coses conten-/gudes en dita suplica etc.
E dix que ha ocasio aixi de viure i habitar en / la dita vila de Callosa de Ensarria pus de / vint i quatre anys ha esta part, que dista / de la vila de Polop poch menys de de micha / llegua, com per haver treballat de obrer / de vila en la cequia que se ha fabricat / en dita baronia de Polop que pren la / aigua de la font del Salt te ell testimo-/ni molt ben vista la dita cequia que / te de llarch ab les bontes (sic) que aquella / te dos llegues i micha poc mes o, menys / i tambe te vist i regonegut  lo moli que no-/vament se ha fabricat mensionat en dita / suplica i sab molt be ell testimoni per ser //12 de sa pericia de obrer de vila que se han gastat / en la obra i fabrica de dita cequia i mo-/li fins lo dia de hui en lo estat que fins / hui estan no sols les sis milia lliures en / dita suplica mensionades sino que hoc i en-/cara val la obra feta fins hui en dites cequia / i moli nou milia lliures poch mes o, menys / i la ocasio de no haver gastat la senyora que / hui es de dita baronia mes de les dites sis / milia lliures en la dita obra feta fins hui / es perque los vasalls seus de dita baronia / se han animat en achudarli debades a obrar / en dita cequia i moli per veure lo gran be-/nefici que esperaven aquells de ferse la / dita obra i fabrica i tambe haver tengut / los obrers de vila en molta comoditat, per/que de altra manera se aguera gastat en / dita fabrica i obra que i ha feta fins hui pus / de les nou milia lliures que te dit desus / ell testimoni. I aixi mateix ell testimoni / te vist la necessitat que te lo lloch de Beni-/dorm de reparo de les muralles de aquell / i de ferse los ponts que estan asolats sobre /els fosos i la necessitat que te tambe dit / lloch de ferse en aquell forn i hostal i / tambe en los lloch de La Nuncia altre forn //12v i hostal per haver augmentat de les cases / que en dita suplica es fa mencio i de cada / dia es van augmentant, per a obrar i repa-/rar tot lo desus dit i acabar de fer la dita / cequia per a posarla ab tota perfecció, / que al present no te per estar aquella / en moltes parts falsa i per dita raho / trespela la aigua i sen va a perdre fent / molt mal a moltes heretats sorregant-/les i fentse aiguamolls, lo que necesi-/ta de repararse este dany fent com / presisament se deu fer en moltes parts / de dita cequia ço en la major part de / aquella los caixers de calicanto i lo sol / de aquella reparantlos molt be / ço rebosantlos de morter,  seran molt / ben menester per a tot lo desus dit i lo al-/tre moli que se ha de fer per no haver/hi prou en lo que hui hui i ha fet unes set / millia lliures poch mes o, menys. I ell / testimoni te per molt util i profitos de que / es fasa tot lo desus dit en dites baro-/nies aixi per a el senyor que hui es i los / succesors en aquelles com per a els vehins / i vasalls de aquelles pues la experien-/cia ha mostrat lo gran util i augment //13 que tenen en los fruits i drets dominicals / pues avans de ferse la dita cequia tan so-/lament se arrendaven en huit centes / i nou centes lliures i  al present estan arren-/dats dits drets dominicals en mil i tres-/ centes lliures, i aço sens lo dret de regar / de dita cequia que la dita senyora se ha / reservat i cobra de vasalls i terratinents / que importa cascun any tres centes lliu-/res poch mes o menys. I aixi ell testimo-/ni te per molt util i profitos tot lo / desus dit i de que es fasa  en la forma / que en dita suplica es conte. Tot lo qual / dix saber ell testimoni aixi per ser / com es obrer de vila i tenir explicita noticia / de semblants gastos de obres, / com per haver vist la dita utilitat / que a dita baronia se li ha seguit / de haverse fet i fabricat la dita ce-/quia i moli ha ocasio de estar molt / de ordinari en dites baronies per / viure i habitar tan prop de aquelles / e aço es etc.
 Generaliter autem etc. Et ad omnia dixit non / fuit sibi lectum.
(Firma) Damià Palacios  


g) 13-4-1668: Declaración de Jaume Orts
//13v Dicto Die.
Jaume Horts llaurador habitador en la vila i baronia / de Polop de edat que dix ser de sinquanta / anys poch mes o, menys  testimoni produ-/hit i donat etc. lo qual jura a nostre / Senyor Deu etc. dir i testificar veritat / etc.
Fonch interrogat ell testimoni sobre / les coses contengudes en dita suplica.
E dix que ell testimoni es natural de la di-/ta vila de Polop a hon tota sa vida ha habitat / el qual per dita raho, i per ocasio tambe de / haver treballat en la fabrica de dita cequia / i moli mencionats en dita suplica casi tots / los dies que se ha treballat en dita fabrica, unes / vegades cobrant ell testimoni sos jornals, / altres vegades treballant debades com los / demes vehins per a ajudar i animar a la / senyora de dita baronia per a que se efetuas / la dita cequia i moli per veure lo gran / util que sels segueix als dits vehins i altres / vegades servint i exercint ell testimoni / per conte de dita senyora lo carech de sobre-/estant de dita fabrica i obra, te llarga no-/ticia de tot lo en dita suplica contengut. I aixi ell testimoni te per molt util i pro-//14 fitos aixi a la senyora de la dita baronia / com als succesors en aquella i tambe als / vasalls i terratinents, de que es fasa i sefec-/tue tot lo en dita suplica contengut i del / modo i manera que en aquella es diu. / Perque de altra manera restara la dita ce-/quia molt imperfecta per estar aquella en / moltes parts inperfecta per faltar a fer los cai-/xers i sol de dita cequia de calicanto i rebo-/sarlos molt be de morter per a que quede / en sa deguda perfeccio i no trespele la aigua / com al present trespela i sen va a perdre per / moltes parts de dita cequia fent mal a les / heretats i ocasionant alguns aiguamolls, / i tambe  los  dits pobles quedarien sens te-/nir lo necessari i huberts si no es fes lo al-/tre moli forns i hostals i los reparos de / dites muralles i ponts que necessiten / de ferse presisament de ferse i repararse./ I ell testimoni te explicita noticia aixi / per lo que te dit desus com per haverse tro-/bat present en les ocasions que se han tret los / contes del gast de dita fabrica i obra de / dita cequia i moli, que en dita obra se ha / gastat molt cumplidament, en lo fins hui / fet a la cantitat en dita suplica contengu-//14r  da de sis millia lliures. I aço sens los molts / jornals que los vehins de dita  baronia han / ajudat de gracia sens pendre interes al-/gu per aquells, que si no fora per aço te per / cert ell testimoni que costara la dita obra / pus de huit millia lliures perque sols sab / molt be ell testimoni que la fabrica de dit mo-/li que se ha fet haventlo obrat los obrers de / vila ab molta comoditat a costat mil i / huit centes lliures sens los jornals que tam-/be se han fet debades. I tambe li par a ell / testimoni, encara que no es de sa pericia, / per la molta experiencia que ha tengut / i te del gasto que ha fet la obra de dita / cequia i moli, que per a la obra que falta / a fer en dita cequia per a els forns hostals / moli i reparos de muralles i ponts se-/ran molt be menester les quatre milia / lliures contengudes en dita suplica, hoc / i encara a parer dell testimoni li par / sera menester molt mes per a que / quede en sa perfeccio . I aixi ell testimoni / te per molt util i profitos com te dit desus / que es fasa i efectue tot lo desus dit de lo / que te per sert ell testimoni es seguira / lo util que en dita suplica es diu per les //15 rahons en aquella ponderades les quals / contenen molta veritat. Tot lo qual / dix saber ell testimoni aixi per lo que te / dit desus com per haver vist tambe les / cases que novament se han fabricat en / los lochs de Benidorm i La Nuncia / muralles i ponts de dit loch de Benidorm / e aço es etc.
Generaliter autem etc.  Et ad omnia dixit non / fuit sibi lectum, etc. / E per no saber escriure segons dix ell tes-/timoni feu lo senyal de la creu (Firma: una cruz) 


4.   9-4-1668: Joan Baptista Segarra, procurador de Beatriu Fajardo, solicita a la Real Audiencia que se nombre otro auditor de la causa por enfermedad del actual, Antonio de Calatayud.

//16 (Creu)
Il·lustríssim i Exelentíssim Senyor.
Donya Beatriu Faxardo i de Mendoça senyo/ra de les baronies de Polop, Benidorm, Girles, / i la Nuncià suplicant diu com millor pot, que / la causa de decret que per lo present tribunal porta / sots audiencia del noble Don Antoni de Calatayud / Doctor en Dret del Reial Consell esta suplantada per la absencia del dit / noble ohidor. Per ço et ats. suplica es mane / cometre a hu dels nobles ohidors de la mateixa / real sala eisdem modo et forma. Per ser aixi / etc. Et licet etc.
Altissimus, etc.
Durante absentia dicti nobilis auditoris consilii praesens causa / nobili Don Braulio Esteve eisdem modo et forma.
(Izquierda) JHS. In die IX aprilis 1668 / providatur ad ulteriora / (Firmado:) Don Braulio Esteve



5.  26-9-1668: El lloctinent (lugarteniente) y Capitán General de Valencia, Vespasiano Manríquez Gonzaga, autoriza a Beatriu Fajardo para que pueda cargar sus señoríos con un censal de 4.000 libras.

(Cruz) //17 Alttissimus et excelentissimus dominus comes de / Paredes etc. locumtenens et capitanus general/lis in presenti civitate et regno Valentiae.
In facto supplicationis posita per Petrum Joannem / Ferrer notarium procuratorem domnae Beatricis / Faxardo et de Mendoça dominae baronia/rum de Polop Benidorm Girles et La Nucia / die vigessimo septimo mensis Februarii [el escrito de súplica al que se refiere es del 17 de febrero, no del 27] anni / millessimi sexcentessimi sexagesimi octavi /  quae est tenoris sequentis: 

[Se vuelve a repetir el escrito inicial de súplica de Pere Joan Ferrer, folios 1, 1v, 2 y 2v ya transcritos. Ocupa el resto del folio 17, todo el 17v y todo el 18 hasta a la línea 8ª del folio 18v].

//18v qua / commissa fuit nobili don Antonio de Ca/latayud regii consili doctori vissis regii / commissione et provissione vissa testium infor/matione super contentis in praedicta supplicatione / diebus decimo septimo mensis februarii dicti / anni et decimo tercio aprilis dicti anni vissa / supplicatione posita per Joannem Baptistam / Segarra notarium procuratorem dictae domnae / Beatricis Faxardo et de Mendoça die / decimo nono mensis iam dicti aprilis dicti anni / vissis regiis commissione facta dicto nobili / auditori et eius absentia durante nobili / don Braulio Esteve dicti regii consilii do/ctori vissis denique videndis etc. Et / quia ex recepta testium informatione, et alias / constat de intentione Petri Joannis Ferrer / notarii procuratoris domnae Beatricis Faxardo / et de Mendoça dominae quae dicitur baroniarum //19 de Polop, Benidorm, Girles, et La Nucia contenta / in praesenti supplicatione et de aliis in ea expressis, / et enarratis, et praesentim derogatione quantita/tum expensatum in operibus et aliis in eadem supplicatione / expressis, et tam factis quam facendis, et de / utilitate tam dictae domnae Beatricis, quam aliorum / successorum in maioratu et vinculo dictarum / baroniarum ad hoc, ut facultas dictae domnae / Beatrici concedatur carricandi et onerandi super / dictis baroniis et maioratu censale aut cen/salia in dicta quantitate quattuor mille librarum / in eadem supplicatione contenta, et ad effectus in ea ex-/pressos. Ideo sua executio facto verbo in regio consilio / et ex illius deliberatione, providet, et / declarat concedendo, prout cum praesenti concedit faculta-/tem et permissum dictae domnae Beatrici Fa-/xardo et de Mendoça onerandi super dictis ba-/roniis specialiter et expresse unum, vel plura / censalia non excedentia dictam quantitatem quat-/tuor mille librarum cum clausulis assuetis et iusta sty-/lum appossi solitis in similibus carricamentis cen-/salium, non obstantibus quibusqumque pactis vin-/culis et conditionibus appositis in fideicomisso seu / maioratu instituto per quemlibes dominum / dictarum baroniarum, tam in contractu quam / in ultima voluntate. Cum hoc tamen, quod pretium / dictorum censalium in relata quantitate quat-//19v tuor mille librarum deparatur per venditores in / tabula numularia velis nomine dictae domnae / Beatricis et ad soltam regiae Audientiae, ut eroget / in efectus supplicatos, et intentio agentis, seu illius / principalis ad debitum deducatur executionem / et interponenda circa praedicta, et in actis faciendis / suam seu excelentia suam, seu potius regiam / authoritatem pariter et decretum, prout cum praesenti / illam interponit et illud.
D. Cosmas Gombau regis scriba / Vt D. Braulius Esteve / Vt  Sisternes / Vt D. Carolus  Valterra
(Arriba, a la izquierda) Solvit 18 solidos
Publicata fuit haec regia Provisione per Vin-/centium Ferrera militem r. s. mandati die / vigessimo sexto septembris 1668. Instante et suppplicante / Joannes Baptista Segarra notario procuratore / Valentiae. Presentibus testibus Eusebio de Benavides / regia majestati scriba, Joseph Insa, et Franciscus Pujades / notariis Valentiae habitt.
(Dreta) Vincentius Ferrera.

Traducción del documento anterior hecha por Benjamín Monerris Vañó:

La cual fue encomendada al noble D. Antonio de Calatayud, doctor del Real Consejo, vistas la real comisión y la provisión, vista la información de los testigos sobre el proceso en el susodicho recurso de súplica, en el día diecisiete del mes de febrero de dicho año y en trece de abril de dicho año, visto el recurso de súplica interpuesto por Joan Baptista Segarra, notario procurador de dicha Doña Beatriu Fajardo de Mendoza, el día diecinueve del mes ya dicho de abril del dicho año, vista la comisión hecha por el dicho noble oidor y durante la ausencia de éste por Don Braulio Esteve, doctor de dicho Real Consejo, considerando finalmente todo lo que se ha de considerar, etc. Y porque de la información recibida de los testigos, además de otros considerandos, hay constancia sobre la intención de Pere Joan Ferrer, notario procurador de Beatriu Fajardo de Mendoza, que se dice señora de las baronías de Polop, Benidorm, Chirles y La Nucia, expresada en el presente recurso de súplica, así como en otros explicados y relatados en él, y principalmente de la derogación de les cantidades gastadas en las obras, y otras cosas expresadas en este mismo recurso de súplica, tanto en lo que se refiere a lo ya hecho como por a lo que se ha de hacer, y tanto en lo referente al provecho de dita Beatriu com a sus sucesores en el señorío y en el vínculo de dichas baronías decidimos esto: que se otorgue a dicha Doña Beatriu la posibilidad de cargar y gravar dichas baronías y señoríos con un censal o censales en la cantidad ya dicha de cuatro mil libras contenida en el mismo escrito de súplica y para los efectos expresados en ella.
Como consecuencia de lo que se ha hablado en el Real Consejo y de su deliberación, provee su ejecución y declara que en la medida que es posible concederlo, conceder la posibilidad y permiso a dicha Doña Beatriu Fajardo de Mendoza de gravar dichas baronías particularmente y expresamente uno sólo o varios censales que no sobrepasen dicha cantidad de cuatro mil libras, con las cláusulas de costumbre y aquellas por el estilo que suelen ponerse en gravámenes similares de censales, sin que sean obstáculo cualesquiera pactos, vínculos y condiciones añadidas en el fideicomiso o en el señorío establecidas por cualquier señor de dichas varonías, tanto en contrato como en última voluntad. Además, que el total de dichos censales sea ingresado por los otorgantes en la Taula de Canvis a nombre de dicha Doña Beatriu Fajardo y bajo resolución de la Real Audiencia, para que de fuerza de ley a los efectos suplicados y por la intención del solicitante o de la principal de su súplica, sea quitada cualquier ejecución y interponiendo circa praedicta.

Esta Real Orden fue publicada por mandato de Vicent Ferrera, cavaller y escribano real, el día 26 de septiembre de 1668, a instancia y súplica de Joan Baptista Segarra, notario y procurador en Valencia. Estuvieron presentes como testigos Eusebio Benavides, escribano del rey, José Insa y Francisco Pujades, notarios residentes en Valencia.

viernes, 21 de junio de 2013

LOS EMBALSES DE GUADALEST Y AMADORIO, DOS IMPORTANTES ELEMENTOS PARA EL SUMINISTRO DE AGUA A BENIDORM.



Francisco Amillo



En la comarca de la Marina Baja los recursos hídricos son objeto de un aprovechamiento integral y eso implica, entre otras cosas, la interconexión de las dos cuencas fluviales que posee: la del Algar-Guadalest por un lado y la del Sella-Amadorio por otro. El agua de estos ríos es un elemento que se debe tener en cuenta para entender el suministro de agua a la comarca en general y a Benidorm en particular. Los embalses del Amadorio y del Guadalest se convierten así en unas piezas importantes del suministro de agua potable para la ciudad turística.




Una característica de los ríos de nuestra comarca es la irregularidad de su caudal. En los meses veraniegos se reduce de forma extraordinaria (estiaje), lo que contrasta con los meses otoñales, donde el peligro de inundación es una realidad constante. Esto es típico de todas las regiones españolas de clima mediterráneo. 

Por eso, en verano, cuando la agricultura necesita más aportes de agua, ésta es más escasa. La solución que se adoptó desde hace siglos fue acumular mediante embalses una parte del agua excedentaria de la temporada de lluvias. 

En la historia de nuestra comarca esta solución se ha adoptado tardíamente. Aunque los romanos fueron expertos en temas hidráulicos y construyeron grandes embalses en otras zonas de España, no nos consta que iniciaran ninguno en nuestra comarca, tan sólo acueductos (Altea) y aljibes (Villajoyosa). 

Los musulmanes mejoraron las técnicas hidráulicas y de regadío de los romanos, introduciendo un uso hábil de las aguas subterráneas, pero tampoco construyeron embalses. 

En el siglo XVI hubo un importante desarrollo de la técnica hidráulica en España, que en nuestra provincia se tradujo en la construcción de las presas de Tibi (1580) y Elche (1590). En la Marina Baja  se autorizó la construcción del embalse de Relleu en el siglo XVII, aunque funcionó a partir del XVIII. 

Pero hubo que esperar hasta la segunda mitad del siglo XX para que se llevase a cabo la construcción de los dos embalses más importantes de la comarca: el del Amadorio y el de Guadalest. 
Finalizada la Guerra Civil de 1936-1939, la Confederación Hidrográfica del Júcar auspició la redacción del "Plan General de Riegos de la provincia de Alicante" que fue elaborado por la Dirección General de Obras Hidráulicas y publicado el 30-12-1942. En él se recogían gran parte de las ideas del "I Plan Nacional de Obras Hidráulicas" de Manuel Lorenzo Pardo, publicado en 1933. 

El "Plan General de Riegos..." se tradujo en la construcción de una serie de embalses, entre ellos los dos de la Marina Baja, uno en 1952 y otro en 1960. Ambos fueron construidos pensando exclusivamente en el riego agrícola, pero acabaron siendo también un importante recurso de agua potable. Sin ellos el abastecimiento de los municipios turísticos del litoral de la Marina habría sido más complejo. 

Los dos embalses presentan una serie de características técnicas similares, lo cual se debe no sólo a ser fruto del mismo "Plan General..." sino sobre todo a que fueron proyectadas por la misma persona:  Juan Aura Candela, Ingeniero de Caminos Canales y Puertos y presidente de la Confederación Hidrográfica del Júcar. 


Evolución del agua embalsada en la Marina Baixa con datos del 26 de enero de cada año. La media de estos 43 años es de 10,47 Hm3, aunque la de los diez últimos años de esta serie fue de 6,67 Hm3, debido al mayor uso que se hizo para el consumo humano.  (Datos de la Confederación Hidrográfica del Júcar) 


La capacidad de almacenamiento conjunto de estos embalses era de 28,8 Hm3, suficiente para la superficie de riego que se había proyectado. Sin embargo este volumen de agua raramente se ha alcanzado: sólo en 1972, 1973 y 1974. Las irregularidades de nuestro clima son la causa de que estos embalses estén a menudo muy por debajo de su capacidad. 
La insuficiencia hídrica empezó a ser un problema cuando fue preciso simultanear el uso agrícola con el abastecimiento a las poblaciones. Ello fue consecuencia del notable crecimiento demográfico producido en el litoral por el desarrollo turístico a partir de 1950. 


Datos básicos sobre los embalses de la Marina Baixa.


La construcción de estos embalses supuso beneficios indudables: 
- Aseguró el suministro de agua durante todo el año, especialmente en los meses estivales. 
- Reguló el flujo del agua impidiendo inundaciones, de las que en Villajoyosa hay doloroso recuerdo. 
- La superficie regada se incrementó notablemente y permitió una agricultura más rentable. 
- Se usan también para actividades recreativas (senderismo, pesca, navegación deportiva…), importantes en una zona turística. 
- Desde el punto de vista ecológico la construcción de estos embalses supuso la formación de ecosistemas nuevos para la vida de aves acuáticas, peces y otros organismos que necesitan de aguas remansadas, compensando así la reducción que han experimentado los humedales costeros.

Como inconvenientes hay que señalar: 
- Respecto a la fauna, las presas son obstáculos insalvables para aquellos seres vivos que deben moverse río arriba y abajo para completar su ciclo de vida. 
- Los embalses tienen un tiempo de utilidad limitado ya que se van llenando con los sedimentos que arrastran los ríos. El embalse de Relleu, totalmente colmatado, es un claro ejemplo.  
- En una zona tan cálida como la Marina Baixa se evapora tanta cantidad de agua que la que queda embalsada se eutrofiza y se carga de sales, con lo que baja su utilidad para el consumo humano y el riego. Esto se produce sobre todo en el fondo. Por eso el agua potable se toma en la actualidad muy cerca de la superficie.


Telecontrol.
Desde 1990 los embalses  de Amadorio y Guadalest disponen de unos sistemas de alerta denominados SAICH de control de avenidas, y SAICA, de calidad de las aguas, que envían en tiempo real datos vía satélite a un centro de control de la Confederación Hidrográfica del Júcar.

La red SAICH permite controlar el nivel de llenado para actuar ente posibles avenidas de agua y evitar accidentes como el de la presa de Thous.

La red SAICA incluye un sistema de estaciones para el control continuo de la calidad de las aguas: nivel del agua, turbidez, temperatura, pH, conductividad, oxígeno y amonio. En alguna de ellas se mide también la concentración de nitratos y cloruros. Esto se hace en los puntos especialmente críticos de cada cuenca: abastecimientos urbanos, zonas protegidas o puntos de vertido. 

La información de las estaciones automáticas se transmite en tiempo real al centro de proceso de datos de la Confederación Hidrográfica del Júcar y al Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. 




EL EMBALSE DEL AMADORIO.

Las obras de este embalse se iniciaron en 1947, de acuerdo con el ya citado “Plan General de Riegos de la Provincia de Alicante”. Su objeto era, según se indicaba en la memoria de enero de 1952, “regular los caudales del río Amadorio y su afluente el río Sella, a fin de mejorar la actual zona regable y ampliarla en una extensión total de 2.400 hectáreas, situadas en el término municipal de Villajoyosa.”  




En la citada memoria se indicaba  también que la aportación media del río Amadorio era de 11,4 Hm3/año, pero que su régimen tenía gran irregularidad, tanto anual como interanual, oscilando entre los 33 Hm3 de máxima y los 3 Hm3 de mínima. 
Por tanto se preveían, de acuerdo con el “Plan General de Riegos...” dos nuevas fuentes de alimentación: 
a) el Canal Alto del Algar que traería aguas del embalse de Guadalest aún por construir, y 
b) el embalse de Alarcón, en el Júcar.

Cuando finalmente entró en funcionamiento el embalse de Guadalest, el Canal Alto del Algar no  se construyó.  Años más tarde se compensó esta carencia al prolongar el Canal Bajo y llevar los sobrantes de la cuenca Algar-Guadalest al embalse del Amadorio mediante un bombeo desde el río Torres. 
En cuanto al agua del Júcar se preveía sólo para “cuando se presente un ciclo de años secos” pero todavía no se ha traído. Lo que sí funciona en la actualidad es el aporte de aguas desde Alicante, que conecta la Marina Baja con las cuencas del Júcar, Tajo y Segura a través de la conducción Rabasa-Fenollar-Amadorio.

Estas conexiones de la cuenca del Sella-Amadorio se produjeron bastantes años más tarde de la construcción del embalse. Por eso, durante muchos años, debió abastecerse sólo con sus recursos, lo que provocó momentos de penuria,  como por ejemplo en 1978 cuando Villajoyosa también hubo de ser abastecida con barcos.

El “Plan de Riegos...” preveía para el nuevo embalse una capacidad máxima útil de 14,8 Hm3, pero como la capacidad real dependía del nivel del agua, se calculaban las siguientes capacidades: 




Actualmente el volumen mínimo de explotación se ha fijado en 0,31 Hm3 ya que esa cantidad es la que se debe mantener como reserva. 

El embalse del Amadorio en 1955

El aterramiento, el gran problema de todos los embalses, también afecta al del Amadorio. El que actualmente existe sobre la toma del desagüe de fondo es de unos 10 metros de espesor. Eso explica la diferencia entre el volumen inicial de 1957 que era de 16,608 Hm3 y el actual que es de 15,827 Hm3. El volumen de embalse muerto es de 0,31 Hm3 por lo que el volumen útil se reduce a 15,796 Hm3.

La presa está construida sobre un terreno de estratos miocénicos en los que alternan las calizas arenáceas compactas con areniscas margosas, dispuestas en capas inclinadas hacia el SSE con pendientes de 15 a 20 grados. Aguas arriba de la presa el vaso del embalse está formado por los mismos materiales aunque recubiertos de margas. Eso supone unas condiciones satisfactorias de impermeabilidad.

La presa es de gravedad y rectilínea, con una longitud de 333 metros en su parte superior. Sobre la coronación se construyó un puente de servicio de 5 metros de ancho, aprovechado inicialmente por la carretera de Villajoyosa a Aigües pero ya no se permite el paso de vehículos por la presa desde el año 2003.

También se construyeron en dicha coronación las casetas que alojan las máquinas que accionan las compuertas de los aliviaderos. La capacidad de desagüe de estos aliviaderos es de 400 m3/s, y se consigue gracias a dos vanos de 15 x 4 metros. La presa se proyectó para un caudal punta de la máxima avenida de 400 m3/sg, pero estudios posteriores han demostrado que el caudal punta de la avenida de 500 años es más del doble, 946 m3/sg, y se está en vías de solucionar el problema. Al pie del vertedero se construyó un trampolín de doble lanzamiento con la finalidad de eliminar la energía de la lámina de agua vertiente.

La altura máxima sobre cimientos es de 64,15 metros y de 58 metros sobre el cauce del río, valores ligeramente superiores a los inicialmente proyectados. En el paramento de aguas arriba presenta un talud muy escaso, de 0,05 metros, que es mucho más pronunciado en el de aguas abajo, 0,76 metros.




La presa dispone de dos desagües gemelos de fondo, situados en el centro del vertedero y a ocho metros sobre el cauce, que permiten evacuar 80 m3/sg de agua. Tienen doble juego de compuertas deslizantes y la cámara de maniobra está alojada en el cuerpo de la presa, accediéndose a ella por una galería del paramento de aguas abajo. Atraviesan el cuerpo de la presa dos tomas de agua para alimentar las acequias de riego, con capacidad para suministrar 0,8 m3/sg. La toma inferior está a 18,5 metros y la superior a 37 metros, que es la que se usa habitualmente para riego y que durante bastantes años se utilizó también para el abastecimiento. Además hay dos galerías de inspección tangentes a los drenes verticales.


Plano de sección de la presa del Amadorio según la memoria de 1952.



El embalse es de propiedad estatal y a través de la Comunidad de Regantes de Villajoyosa, y del Consorcio de Aguas de la Marina Baja, se destina al riego y al abastecimiento de las ciudades de Benidorm y Villajoyosa. Estas localidades son abastecidas normalmente desde el embalse de Guadalest o desde el Canal Bajo del Algar, situado en el río del mismo nombre, pero en situaciones extraordinarias, sobre todo en verano cuando el aumento poblacional es muy grande, recurren a las aguas del embalse de Amadorio.


Antecedentes históricos.
Durante la Dictadura de Primo de Rivera, el ingeniero Lorenzo Pardo redactó el Plan de Construcciones Hidrológicas de España, con horizonte hasta el año 2000. En dicho Plan se proyectaba un pantano en el río Amadorio. 
En la Segunda República Indalecio Prieto visitó Villajoyosa y la Font de l’Arc, para estudiar las posibilidades de su explotación, pero no pasó de ser una propuesta. 

En plena Guerra Civil, en el verano de 1938, desde la Confederación Hidrográfica del Júcar se llamó al Consejo Municipal de Economía y Defensa para hacerles saber que se realizarían unos estudios geológicos de los terrenos en los que podría construirse un pantano, pero la falta de un vehículo apropiado para trasladar la maquinaria hizo que se retrasase el proyecto. Finalmente se inició y se estuvo trabajando hasta marzo de 1939, en que se abandonó por la toma de Alicante por parte de las tropas franquistas.

En la década de 1940 la Confederación Hidrográfica del Júcar se interesó por la maquinaria de prospección que se había utilizado en 1939, consultando al Ayuntamiento sobre su ubicación. Se recuperó un tren de sondeos. La Confederación consideró  prioritaria la construcción del pantano del Amadorio, iniciándose un largo proceso  burocrático. El 24 de Junio de 1945, el Director General de Obras Públicas visitó Villajoyosa, inspeccionó el terreno en el que se habría de construir el pantano y después de contemplar la extensa zona regable se mostró favorable al proyecto.


Previa a la construcción del Pantano, la Comunidad de Regantes de Villajoyosa debía cambiar su reglamento de 1907, reformándolo y adecuándolo a la nueva situación. A tal fin se convocó una reunión de la Junta General el 30 de Septiembre de 1945. Se discutió ampliamente el único punto del orden del día: la propuesta de adscribir el agua a la tierra a razón de una hora de agua a un jornal de tierra. Se constituyó una comisión para la supervisión de estas actuaciones.

Finalmente el 9 de Febrero de 1947 se iniciaron las obras con la construcción de la Casa de Administración, para la vivienda de los ingenieros encargados de la supervisión de las obras del Pantano. Después se construyó un poblado para los obreros donde ahora se ubica el campo de rugby, con 46 casas, una plaza y capilla. También los silos y cantera para fabricar el hormigón. Todas estas construcciones, a excepción de la casa de administración fueron derruidas a los pocos años de finalizar la presa.

Datos técnicos:
• Fecha del proyecto del embalse: 27 de diciembre de 1941.
• Presupuesto: 42.642.063,97 pesetas del año 1940.
• Ingeniero director:  Juan Aura Candela.
• Fecha de inicio de la construcción: 1 de enero de 1948.
• Empresa constructora: OSEPSA.
• Fecha de finalización de la construcción: 1 de enero de 1957.
• Máxima avenida según proyecto: 400 m3 por segundo.
• Longitud del cauce desde la presa hasta la desembocadura: 4,2 Km. Es el embalse situado más cerca del mar en todo el mundo.
• Tipo de presa: de gravedad con vertedero.
• Cota máxima de embalse: 127 m.
• Cota de coronación: 129,65 m.
• Cota del nivel mínimo de explotación: 90 m.
• Altura de la presa sobre los cimientos: 64,15m.
• Altura sobre el cauce: 58 m.
• Longitud de coronación: 333 m. 
• Anchura de coronación: 5 m.
• Aliviadero: dos vanos de 15 m de longitud y 4 m de altura cada uno, con dos compuertas deslizantes tipo Taintor. Pueden desaguar un máximo de 520 m3 por segundo. Su función primordial es la laminación de avenidas.
• Desagüe de fondo: dos conductos cerrados con válvulas de 1,5 m por 1,15 m.
• Capacidad de desagüe: 68 m3 por segundo.
• Tomas de riego o abastecimiento: dos de 50 cm de diámetro a diferente cota.
• Sismicidad: media.
• Máxima capacidad del embalse en 1957: 16,6 Hm3.
• Máxima capacidad del embalse en 1991, tras hacer una batimetría: 15,8 Hm3.
• Costa (= perímetro del embalse): 12,5 Km.
• Longitud: 2,1 Km.

Otras características: 
- Cada 15 m la presa está cortada por una junta de dilatación. 
- Dos galerías de inspección y registro tangentes a los drenes verticales.  
- Un tramo de la carretera de Villajoyosa a Alcoi quedó inundado por el embalse y fue necesario desviarla.


Utilización del agua embalsada.

La alegría de los regantes en los primeros años de funcionamiento del embalse se fue esfumando poco a poco. En los años 1974, 78, 79 y 84, no se pudo desembalsar ni elevar agua: el crecimiento del turismo consumía rápidamente las reservas en años de escasas lluvias. 
Afortunadamente la constitución del Consorcio de Aguas de la Marina Baja y posteriormente las construcciones de las Estaciones Depuradoras de Aguas Residuales (EDAR) de Benidorm, Altea y Villajoyosa mejoraron la situación de los regantes.

Actualmente el agua para el riego agrícola de Villajoyosa proviene de las EDAR de Benidorm y Villajoyosa. Se puede  mezclar en proporción variable con las reservas disponibles en el Embalse del Amadorio, si es que existen. 
Para el abastecimiento a la población el Consorcio de Aguas de la Marina Baja aprovecha las reservas de los embalses de Amadorio y Guadalest, además de los acuíferos de Callosa y Beniardà.


La irregularidad de las precipitaciones provoca en ocasiones la escasez de agua disponible. Desde finales de la década de 1990 y primeros años de la del 2.000 la media de agua embalsada en el pantano, procedente de los ríos Sella y Amadorio, ha sido de 2,3 Hm3 anuales. Esta cantidad no permite satisfacer las necesidades de la superficie regable pues se necesitan anualmente unos 5 Hm3 que unidos a los 2 Hm3 que necesita el consumo de la población de Villajoyosa, originan un déficit importante. En años muy lluviosos el pantano puede alcanzar el máximo de agua embalsada. Las abundantes precipitaciones de los años hidrológicos 1990-1991, 2003-2004 y 2007-2010 permitieron un record en su almacenamiento de agua.



Desembalses.

De 2007 a 2010, el embalse ha tenido unas cotas de llenado históricas, hasta el punto de realizar desembalses en el otoño, para poder dejar una reserva libre en previsión de avenidas por fuertes lluvias. 
Según el protocolo de la Confederación Hidrográfica, los embalses no se deben llenar hasta su tope máximo, pues si se presenta un episodio de fuerte pluviosidad, el embalse no puede retener y laminar la avenida de agua en su cauce aguas abajo. Esta norma, en el caso de nuestra comarca, es considerada por muchos como totalmente innecesaria, pues los embalses están muy próximos al mar, y en su tramo final no existen construcciones que proteger. Pero se trata de una norma estatal de obligado cumplimiento y se envía al mar un agua muy valiosa.
El 29 de Enero de 2010 el Ayuntamiento de Villajoyosa aprobó una moción para solicitar la ampliación de la presa recreciendo su pared. Quería evitar  vertidos como el de 2009 que fue de casi 6 Hm3.

En el gráfico siguiente podemos ver la evolución del nivel del embalse durante dos años típicos. Se aprecia que los vaciados mayores se producen en los meses de Junio a Noviembre, y los llenados de Diciembre a Marzo.








EL EMBALSE DE GUADALEST.

Así denominado por estar situado en el río y término municipal de Guadalest ya que la presa está próxima al núcleo urbano de dicha villa. Recibe de forma natural las aguas de ese río y de forma artificial las procedentes de los bombeos de los pozos de Beniardà, en la cabecera del embalse y las elevadas por bombeo procedentes del río Algar. 




Las aportaciones naturales del tramo alto del Guadalest suponen una aportación de unos 100 l/sg en invierno, pero en verano está casi seco. Sin embargo la cuenca que drena el río es muy importante, debido al imponente sistema montañoso que forman las sierras circundantes de Aitana y Xortà, que en los episodios de fuertes lluvias llenan el embalse en pocos días. 

Con posterioridad a la construcción de la presa se edificó, aguas abajo de ella, una pequeña depuradora de aguas residuales que recoge las aguas fecales de los municipios de Beniardà, Benifato, Benimantell y Guadalest evitando su vertido al embalse, tal como se hacía antiguamente.


DATOS HIDROLÓGICOS  
Superficie de la cuenca (km2): 60
Aportación media anual (hm3): 8
Precipitación media anual (mm): 600
Avenida de Proyecto (m3/s): 400

DATOS TÉCNICOS: 
Tipo de Presa: Gravedad
Altura desde cimientos (m): 77,17
Longitud de coronación (m): 285,15
Cota coronación (m): 382,65
Cota cimentación (m): 305,48
Cota cauce (m): 308
Volumen cuerpo presa (m3): 236.720
Nº de desagües: 1
Capacidad desagüe (m3/s): 78
Nº de aliviaderos: 1
Capacidad aliviaderos (m3/s): 520
Regulación: Compuerta segmentada

(Fuente: SEPREM, Sociedad Española de Presas y Embalses)




Construido en 1964, es de titularidad estatal y está gestionado por la Confederación Hidrográfica del Júcar, que a su vez depende del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Tiene una capacidad de 13 Hm3 y desde el punto de vista técnico y constructivo es muy similar al del Amadorio lo cual obedece a que ambos fueron obra del mismo ingeniero. 

La presa es de tipo gravedad de 77 metros de altura, cota de coronación de 382 metros y 236 m de longitud de coronación. El aliviadero es de tipo compuerta y tiene una capacidad de 400 m3/sg. Al pie del vertedero se aprecia el trampolín de doble lanzamiento con la finalidad de eliminar la energía de la lámina de agua vertiente. La cuenca receptora del embalse ocupa una superficie de 65 km2. El embalse propiamente dicho ocupa 67 Ha. 

Al igual que el embalse del Amadorio, su finalidad inicial era suministrar agua para la agricultura, pero el crecimiento demográfico del litoral obligó al Consorcio a dedicar una buena parte de ella al consumo humano. 

Dado el valor paisajístico de su entorno, los alrededores del embalse son una zona aprovechada para el senderismo y hay también una utilización de sus aguas para la pesca deportiva.


Agua embalsada en enero de cada año, después del máximo de lluvias de otoño. La irregularidad en las precipitaciones, juntamente con el gran consumo de los municipios del litoral, explican las variaciones en el agua almacenada. Para conseguir este volumen además del agua del río Guadalest se utiliza la bombeada desde el Algar y desde los pozos de Beniardà.





En el gráfico siguiente podemos ver la evolución del nivel del embalse durante dos años típicos, en el que se puede apreciar como los vaciados mayores se producen en los meses de Junio a Octubre, y los llenados de Octubre a Mayo.



Utilización del agua embalsada.
El embalse se construyó para el riego de las tierras del valle inferior del río Guadalest, o sea en los términos de Castell de Guadalest, Callosa d'En Sarrià, Polop, La Nucía y Altea. 
Posteriormente en enero de 1974 se constituyó el Sindicato Central de usuarios de las cuencas de los ríos Guadalest y Algar que debería gestionaría su agua. En el reglamento se describen los usuarios del embalse que comprenden los riegos de las dos cuencas y los abastecimientos urbanos representados por el Consorcio de Aguas de la Marina Baja, los cuales se hacen cargo de los gastos de mantenimiento y amortización de la presa. 
Sin embargo en 1980 el Sindicato Central desapareció en la práctica a causa de las disputas entre los regantes de Callosa y el resto con motivo de la perforación de los pozos del Algar. Fue el Consorcio de Aguas el que asumió la gestión de sus aguas. 


Tras la creación de Consorcio de Aguas y de las instalaciones de bombeo del Algar, se podía llenar el embalse con aportaciones del río Algar, mucho más caudaloso. Para ello se tuvo que modificar la dotación del embalse mediante Decreto del Consejo de Ministros del año 1978, cambiando el uso de sus aguas y destinando un 40% a riego y un 60% al abastecimiento. 
En la práctica la gestión del agua del embalse la asume casi por completo el Consorcio, de forma que destina un pequeño caudal para cubrir las necesidades de los riegos de la cuenca del Guadalest, sobre todo Callosa, y el resto lo destina al abastecimiento a las poblaciones. 
Esto provocó conflictos con los regantes en algunas épocas de sequía, pues el Consorcio agotó completamente el volumen del embalse.

Para su utilización por los regantes, el embalse libera por el cauce un caudal continuo de 60 a 100 l/sg. Sumados a las escorrentías de los barrancos situados aguas abajo (por ejemplo Xirles y Polop), permiten el riego de la cuenca. 
La salida de agua para el abastecimiento a las poblaciones es automática, mediante una serie de reguladores, denominados obturadores, que con un sistema de válvulas de flotador ajustan el caudal de salida a la demanda de cada población, sin tener que decidir cada día el volumen necesario. Este sistema es muy eficiente y posibilita al Consorcio un control total sobre el embalse.

Del embalse parte una tubería de abastecimiento que discurre enterrada por el cauce del río unos cuatro kilómetros, y después lo abandona, ascendiendo cerca de Chirles en dirección a Benidorm. Esta tubería en un principio se construyó de chapa de acero y presentó problemas por corrosión, con fugas de agua al cauce que era aprovechada por los regantes.  
Al no necesitar abrir la salida de riego, esta permaneció cerrada durante años, hasta el punto de que quedó colapsada por los sedimentos del pantano. Por ello si los regantes de la cuenca precisaban agua, abrían una válvula de esta conducción de abastecimiento, lo cual provocaba conflictos con el Consorcio en periodos de sequía. En una ocasión los enfrentamientos requirieron la  presencia de la guardia civil. 

En el año 2006 se sustituyó la deteriorada tubería de chapa de acero por una nueva conducción de fundición de 800 mm de diámetro, que ha resuelto el problema de las fugas. En el año 2009 se sustituyeron las compuertas de fondo atascadas, y también se construyó una nueva toma de agua por la parte exterior de la pared de la presa, de forma que la captación de agua ahora puede hacerse lo más alta posible, dependiendo del nivel del agua en el embalse, asegurando la máxima calidad del agua, y evitando la toma del fondo cuya agua está más eutrofizada y es de peor calidad.
Salida del Canal Alto del Algar




Canal Alto del Algar.
Ya hemos visto que el Canal Alto  estaba incluido en el proyecto de construcción del embalse. El agua circularía por gravedad desde el Guadalest hasta el embalse del Amadorio regando las tierras elevadas de Polop y La Nucia. Transferiría 2,1 Hm3 anuales de la cuenca habitualmente excedentaria del Algar a la cuenca casi siempre deficitaria del Amadorio. 
Pero de este Canal Alto sólo se construyeron las válvulas de salida y unos 100 metros de doble tubería, lo que supuso en la práctica el abandono de este primer proyecto de transvase entre cuencas.


Vaciado del año 1982.
Durante la sequía del año1978 el embalse Guadalest se vació casi por completo, pero las lluvias volvieron a llenarlo ese invierno. En 1982, con las tuberías de abastecimiento del Consorcio ya realizadas, el embalse fue vaciándose y  el nivel del agua quedó por debajo de la salida de abastecimiento. Esa agua no podía utilizarse tampoco para el riego por estar atascada la válvula de fondo por falta de uso y colmatación con sedimentos.

Como solución se instalaron varias electro-bombas sumergibles, que se colgaron de la pared de la presa con cables y se conectaron a la salida más baja. Se alimentaron mediante grupos electrógenos y de esta forma se pudo agotar casi por completo el volumen del vaso, aunque al final el agua ya era de pésima calidad. También se tuvo que recoger gran cantidad de peces y llevarlos a otros embalses, pues aparte del desastre ecológico, atascaban las bombas y tuberías por su gran número.